La cesta está vacía
FOCS DE VELLUT

FOCS DE VELLUT

TEATRO CONTEMPORÁNEO > AMB EL TEXT PER DAMUNT

resumen

CARME TEATRE. Pojecte AMB EL TEXT PER DAMUNT X



 

Compartir publicación




Descripción

CARME TEATRE (València)

FOCS DE VELLUT de Manuel Molins (1974)

Direcció i dramaturgia AURELIO DELGADO
Amb PILAR MARTÍNEZ . LUCIA POVEDA . RAQUEL PIERA . KIKA GARCELÁN . MARIA ANDRÉS . SONIA ORTIZ . IDOYA ROSSI
PACO ALEGRE . VICENT PASTOR . DOMINGO CHINCHILLA . ROBERT ROIG . GUILLERMO ZAVALA . JUANJO NAVARRO . JACOBO JULIO ROGER

Il.luminació FLORIN BADILICI / DAVID DURÁN . Vestuari MARÍA POQUET . Espai Escènic CARME TEATRE
Ajudant direcció MARINA DIAZ . Producció executiva RAÚL LAGO. Disseny gràfic coRTarcabezas collage . Fotografia JOSEP ESCUIN
Video NACHO CARRASCOSA . Teaser NU.RO

Agraïments Manuel Molins . Santi Almiñana . Cançó "Motí de seda" (lletra adaptada Santi Alminyana/adaptació musical Alfons Alminyana)
Cor Velluters: Mª Teresa Belope Bochita . Ana Maria García García . Joana Lluisa Villa Buigues . Rosa Donat Fores . Enrique Donat Fores . Paco Duart. Santi Almiñana 

SINOPSI
"Focs de Vellut" presenta, alternant escenes, fets de tres perìodes del gremi de velluters de València: La revolta dels treballadors de l’art menor i altres Mestres seders contra les exigències de Joaquin Manuel Fos, inspector general de la seda, el 1757; el motí dels velluter per exigir millores salarials i condicions laborals més dignes, el 1856, i la vaga de les filadores per reivindicar mitja hora per esmortzar, increment dels jornals i racionalització dels horaris, el 1902. Vorem que tot i que en realitat només aquesta darrera revolta va aconseguir els seus objectius, la primera va servir per desenmascarar els interessos econòmics que hi havia al darrere de les aspiracions il.lustrades i la segona, que es va estroncar per la amenaça d’una intervenció militar, va impulsar l’autoorganització dels obrers i la creació d’una cooperativa, La Proletaria, inspirada en l’ideari del socialista utòpic Robert Owen.

PROJECTE AMB EL TEXT PER DAMUNT
En l'any 2016, CARME TEATRE va iniciar el projecte AMB EL TEXT PER DAMUNT. En ell, es pretén fer un recorregut a través de la literatura dramática en valencià des de principis del segle XX fins a l´actualitat. Es tracta de recuperar, per a la nostra escena, autors alguns desconeguts, però fonamentals de la nostra dramatúrgia, obres oblidades o que ja no es representen al nostres escenaris, amb la pretensió d´arribar fins a l'actualitat i donar una visió de l´evolució de la nostra dramatúrgia en estos dos segles, inclosos en la contemporaneitat.
Este projecte ha tingut un primer període dedicat a les dramatúrgies valencianes del les tres primeres dècades del segle XX, amb les produccions “L'ombra del Ciprer” (1910) de Miquel Martí Orberà, “La Borda” (1911) de Bernat Morales Sanmartín i “Pobres Flors!” (1926) d'Arturo Casinos Moltó. El segon període, dedicat a les dramatúrgies valencianes en valencià, estrenades durant la II República i la Guerra Civil, ho va encapçalar la producció “Lenin. Escenes de la Revolució Russa” (1932) de Josep Bolea i Francesc Almela i Vives, a la que va seguir “La bolcheviqui del Carme” (1932) de Josep Peris Celda, “Cristo del Poble” (1934) de Jesús Morante i Borràs i “Cap ahí amunt anem” (1936) també de Josep Peris Celda, un text que es creia perdut i retrobat per Carme Teatre, al igual que “Lenin. Escenes de la Revolució Russa.” 
Una volta finalitzat el tercer período dedicat a les dramatúrgies de la postguerra amb “No n’eren deu?” (1960) de Martí Domínguez i “Barracó 62” (1962) de Joan Gil Albors, volen començar el cicle dedicat a la renovació del teatre valenciá que es va produir en la dècada dels 70, el anomenat ¨cicle de l'altra memòria."
I volem fer-ho amb “Focs de Vellut” (1974), un text mai estrenat i que coneixem ara,  a arrel de la seua publicació en l’edició de les obres completes de Manuel Molins del Institut Alfons el Magnànim (2019). I què millor que fer-ho rescatant altra memoria que va escapant-se de l’imaginari popular?  Es ben cert que ja quasi no recordem, ni tenim en compte la importància que la sedería valenciana i, per tant, el seu gremi va tindre al nostre País, convertint esta activitat, durant segles, en un dels pilars de la nostra economía. Prova d’això és el lamentable estat en que fins fa molt poc es trobava l’edifici del seu gremi, finalment restaurat amb el nom de Col.legi de l’Art Major de la Seda, on trascorreix l’acció de “Focs de vellut”.

>>> PROJECTE PEDAGÒGIC. ENTRADA GRATUÏTA fins a completar aforament. 

 

ESPECTÁCULOS DESTACADOS