La cesta está vacía
PANORÀMICA

PANORÀMICA

DANZA CONTEMPORÁNEA > CICLE CARME'n'DANSA

resumen

CICLE CARME'n'DANSA_RESIDÈNCIA CREACIÓ_ESTRENA ABSOLUTA


 

Compartir publicación



VICENT GISBERT (València)
Direcció VICENT GISBERT

Creació i interpretació PAULA ROMERO . IRENE BALLESTER . LUCÍA JAÉN . PACO MORCILLO. VICENT GISBERT
Musica PACO MORCILLO 

Col.laboració  direcció i dramaturgia ROCÍO PÉREZ . ADÁN HERNÁNDEZ 
Escriptures en el procés de creació MARIVÍ MARTÍN . ADÁN HDEZ
Acompanyament artístic Cora Mateu . Pere Bodí . Elena Álvarez-Ossorio 
Il·luminació Carlos Molina . Reportatge fotogràfic Toni Marín

Amb el suport de  IVC.  L´animal a l'Esquena . Ajuntament de Godella . Canarias Crea . Carme Teatre

FORA :                                                                           DINS:
ARBRE GRAN PARTIT PEL LLAMP.                           ABANS, TRIBUS. HUI, CIUTADANS.
EL GRUP ES REFUGIA EN LA CAVERNA.                ABANS, MEMBRES. ARA, USUARIS.
VIRUS PROPAGANT-SE EN L'AIRE                          EL GRUP / ES REFUGIA / EN LA CAVERNA.

EL GRUP ES REFUGIA EN LA CAVERNA.

PANORÀMICA és un treball d'acció sobre objectes l'activació dels quals desencadena la generació d'un espai sonor viu, fruit del moviment de 4 cossos (humans) en escena. Un concert corpori, on la sonoritat forma estructures efímeres, sobre les quals descansa el que sembla coreogràfic.

En ell, els seus intèrprets estableixen relacions no jeràrquiques entre si, igualitàries entre cossos, i entre aquests i els objectes que manipulen.
Així, des de la comprensió unitària de la seua sonoritat, com a ones que comparteixen un espai, es revelen en el mateix pla objectual com a cossos sonants.
PANORÁMICA també és la performance o cerimònia que la fa possible: En ocórrer, obri el seu espai simbòlic, des d'on aconseguir l'estat necessari en què l'audible puga encarnar-se. Un acord (un estar d'acord) comú.

PANORÀMICA té lloc en l'àmbit d'un llindar.
Com a conjunt d'accions sonores / Com a concert de gestos significants.
Un espai intermedi en què el material i el simbòlic ballen, on una escolta atenta ens revela tant la veu oculta de cada objecte, com la condició del cos com objecte sonor. Així cada cos (humà o no) es dissol en eixes ones, travessant textures i formes, maneres de sostenir-se, de transformar-se, de desaparèixer.
Una dansa de sons (un cor en moviment) que presenta la seua pròpia al·legoria, i la significació última de la qual depèn de l'observació de cada oient, de l'escolta qui la contempla.


* RESIDÈNCIA CREACIÓ CARME TEATRE * ESTRENA ABSOLUTA

ESPECTÁCULOS DESTACADOS