PLANY EN LA MORT D´ENRIC RIBERA

CARME TEATRE (València)
Autor RODOLF SIRERA
Dramatúrgia, Direcció i espai escènic AURELIO DELGADO
Intèrprets PILAR MARTÍNEZ . MERCE TIENDA . ISABEL MARTÍ . ROBERT ROIG . DANIEL GONZÁLEZ . GUILLE ZAVALA . JUANJO NAVARRO
Ajudant direcció Marina Díaz
Direcció técnica Florin Badilici / Llums David Durán i Florin Badilici
Escenografia Carme Teatre . Espai Sonor Joan Mei . Audiovisuals NU.RO visuales en escena
Vestuari María Poquet . Caracterització Quica Belda
Video Nacho Carrascosa . Fotografia Josep Escuin . Disseny gràfic i imatge coRTarcabezas collage
Premsa i comunicació Pedro Verdejo
Producció executiva Raúl Lago / Ajudant producció Antonio García

Carme Teatre inclou aquesta obra dins del Projecte AMB EL TEXT PER DAMUNT i que farà la número ONZE de les dedicades a recuperar les dramatúrgies valencianes del segle XX. Carme Teatre ve desenvolupant aquest projecte de caràcter pedagògic des de fa 6 anys, donant valor a textos i autors desconeguts per la majoria i rescatant de l'oblit obres teatrals valencianes que fins ara no tenien presència en els nostres escenaris.

PLANY EN LA MORT D’ENRIC RIBERA. Assaig simfònic de documentació biogràfica 
És una obra de teatre del dramaturg valencià  Rodolf Sirera, escrita el 1972, publicada el 1974 i estrenada per Joan Ollé i el grup de Teatre del Celobert el 1977, al Festival de Teatre de Sitges. Guanyadora dels premis Ciutat de Granollers (1972), Crítica serra d'Or (1975) i Ciutat de Barcelona (1978).  Juntament amb "El verí del teatre" és una de les obres més celebrades i conegudes de l'autor  i és una peça clau del teatre català dels anys setanta i de l'època de la Transició. 
Amb el pretext d'exposar la vida de l'actor Enric Ribera, un personatge fictici, l'obra fa un repàs a la història espanyola i valenciana de mitjans del segle XX, des del naixement de l'actor, el 1890, fins a la seva mort el 1972. Planteja el compromís de la figura de l'artista amb la societat i la cultura a la qual pertany. Però el més destacat de l'obra no és el seu argument, sinó la seva estructura en forma de collage, creada imitant els models de composició musical o simfònica, tal com el mateix subtítol de l'obra indica.
L'obra està força influenciada pels plantejaments del teatre èpic de Bertolt Brecht i del teatre documental de Peter Weiss, que es difongueren, juntament amb l'obra d'altres autors alemanys, pels territoris de parla catalana a mitjans dels anys seixanta. Tanmateix, la seva estructura, que prova d'imitar els models del llenguatge musical l'allunya de qualsevol semblança amb altres peces del moment i fa difícil la seva adscripció en un estil concret.

* Projecte AMB EL TEXT PER DAMUNT XI. Producció pròpia. ESTRENA ABSOLUTA