La cesta está vacía
SANG I CEBA

SANG I CEBA

AMB EL TEXT PER DAMUNT > PRODUCCIÓ PRÒPIA

resumen

AMB EL TEXT PER DAMUNT XII



 

Compartir publicación




Descripción

CARME TEATRE (València)
Autors Josep Enric Gonga . Rafa Montagud . Joan Muñoz . Ximo Vidal Mora
Direcció i Espai escènic AURELIO DELGADO
Intèrprets MERCE TIENDA . LAURA VALERO . PACO ALEGRE . JUANSA LLORET . ROBERT ROIG . JUANJO NAVARRO

Ajudant Direcció MARINA DÍAZ
Llums FLORIN BADILICI . DAVID DURÁN
Audiovisuals FRAN GAROFALO
Il.lustracions CARLOS MAIQUES
Vestuari MARÍA POQUET
Utileria DAVID DURÁN
Disseny coRTarcabezas collages
Fotografia JOSEP ESCUIN
Comunicació PEDRO VERDEJO
Tècnic so SANTI GIL

Producció executiva RAÚL LAGO

* Agraïments Daniel G Lillo . Guille Zavala

* PRODUCCIÓ PRÒPIA. ESTRENA ABSOLUTA_PROJECTE AMB EL TEXT PER DAMUNT XII
* Després de l'ESTRENA, hi haurà un col·loqui amb el Director i els integrants de PLUJA TEATRE 


A mitjan la dècada dels setanta, amb el nom d'independents, van ser molts els grups de teatre que es van crear a Espanya. Un dels més importants i representatius al País Valencià va ser el Grup Pluja de Gandia. Una de les característiques d'eixos grups era l'autoria i fins i tot el muntatge col·lectiu en la producció, tot seguint els experiments i teories de Piscator o Brecht, de les quals era difícil tindre ací notícies, a causa de la dictadura del moment.
D'una autoria col·lectiva naix SANG I CEBA, l'obra que Carme Teatre ha triat com a dotzena producció del Cicle AMB EL TEXT PER DAMUNT, i que és el tercer dels muntatges de Pluja, després de l'èxit de la seua anterior obra: El Supercaminal.
SANG I CEBA es va estrenar l'any 1977, un dels primers de la transició, quan encara la censura estava ben present en els nostres escenaris, la qual cosa comportava, com és el cas d'esta obra, que els autors recorregueren a metàfores o al passat històric per a parlar de la situació i del moment polític d'un present del qual estava prohibit parlar.
Els autors de SANG I CEBA (Josep Enric Gonga, Rafa Montagud, Joan Muñoz i Ximo Vidal) ho fan, com diuen en el pròleg de l'edició de la seua obra, recorrent a contes, succeïts divertits, (la història de Pere Xonera) costums ja perdudes (les almonendes) o el millor de la nostra tradició teatral, els sainets de Bernat i Baldoví.
Un crìtic del diari Avui dèia:

"Sang i Ceba se sitùa als anys trenta, però el passat és només el recurs per tal de parlar de problemes encara actuals. Els dies de la Repùblica a un poblet de la Safor, serveixen de fàbula sobre un avui en crisi, però tot això és envoltat de un mòn folklòric en el millor sentit de la paraula, fins i tot surrealista. Un poc como en l’Amacord de Fellini."